Reflexions
Escoltant de fons les cançons de la peli d'Amelie i veient com es va esfonquist mica en mica el cel....L'escolto i penso en la pel.lícula i com trobar la felicitat en les coses petites, des de posar la mà dins d'un sac de llenties a tirar pedres al riu....i no es tan dificil, es questio de saber aprofitar les coses, respirar l'aire del mati quan surts de casa o disfrutar de la companyia de certa gent o saborejar un te mentres llegeixes, calentó i amb el regust aspre de fons.... Encara que a vegades suposo que no tenim suficient força per veure aquests detalls que la vida ens dona...estem amb el cap cot i aixo ens impedeix mirar endavant i plantejar-te objectius a la vida, que en certs moments, certes persones t'han fet deixar-los de banda... Proposta 1: encara que ja ho estic fent cada cop més, aprofitar els petits moments.
¿Cómo será el mundo cuando no pueda yo mirarlo ni escucharlo ni tocarlo ni olerlo ni gustarlo?
¿Cómo serán los demás sin este servidor?
¿o existiran tal como yo existo sin los demas que se me fueron?
sin embargo ¿por qué algunos de éstos son una foto en sepia y otros una nube en los ojos y otros la mano de mi brazo?
(...)
¿qué sentido tendrá llegar a ser el protagonista del silencio?
Fragment de "Happy Birthday" de M. Benedetti
0 comentarios